Diguem-ne plagi??

Lluís Carbonell. 3r de Comunicació Audiovisual, any 2005.
"Internet per a comunicadors". Treball de classe: web
El meu treball
http://www.algebiblio.tk
(o http://personal.telefonica.terra.es/web/algebiblio/index.htm)

De sobte, un dia...
...la pàgina web de l'Ajuntament d'Algemesí. On, sense cap tipus de permís (o almenys d'avís o informació), PAP!!!! La pàgina oficial de la Biblioteca.
http://www.algemesi.net/biblioteca

Troba les diferències!!!!

...que fort!!!

Mientras el tiempo le robaba la suerte...

"Empezó a mentir, a exhibir un entusiasmo de cartón, a fingir un afecto y un apego que no sentía, a decir sólo aquello que sabía que los demás deseaban oírle decir, a leer sus miradas y sus anhelos, a encerrar la honestidad y la sinceridad en el calabozo de las imprudencias, a sentir que vendía su alma a trozos, ya temer que algún día ya nada quedaría del que una vez había sido..."

A partir de La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón

Fuimos buenos amigos...

"Siempre creí que íbamos a ser inseparables, pero la vida debe saber algo que nosotros no sabemos. No he vuelto a tener amigos como aquéllos, y no creo que los vuelva a tener. Espero que encuentre usted lo que busca..."

La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón

Es que la gente es mala...

"Mala no. Imbécil, que no es lo mismo. El mal presupone una determinación moral, intención y cierto pensamiento. El imbécil o cafre no se para a pensar ni a razonar. Actúa por instinto, como bestia de establo, convencido de que hace el bien, de que siempre tiene la razón y orgulloso de ir jodiendo, con perdón, a todo aquel que se le antoja a él mismo, bien sea por color, por creencia, por idioma, por nacionalidad o, como en el caso de don Federico, por sus hábitos de ocio. Lo que hace falta en el mundo es más gente mala de verdad y menos cazurros limítrofes."

La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón

Jo també sóc immigrant...

Així és la vida...

POBRESA ZERO

I que tothom ho escolte!!

Els bous, sempre...

...des de la barrera!!

La Nau

La Nau de les arts escèniques ens visita en un programa de 30 minuts. Es tracta d’un espai per a demostrar que el teatre i la dansa són tot un món per descobrir.

La Nau recorrerà les butaques de la Comunitat Valenciana per repassar l'actualitat escènica del moment, per fer propostes temptadores o simplement per acostar el món que s'amaga entre bambolines i darrere dels telons.

La Nau vol dedicar una part del seu espai a recórrer els auditoris i teatres dels nostres pobles i tractarà un nou gènere, l'òpera. Seguirem mirant per darrere del teló, i mostrarem la dansa en totes les seues vessants. Sobretot intentarem que vostés, els nostres protagonistes, s'ho passen d'allò més bé.

CAMINS...

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous
...

Tardor als Pirineus

MAUX-TE als Pirineus, octubre 07

Contracta'M

La llum

Taizé, estiu 06

Renovar-se o morir...

Créixer
Renàixer

F5 - Refresh

Aprofita que s'akba!

JARABE DE PALO

Parece que sí, pero no...
Parece que no, per sí...
En fin, ¿en qué quedamos? O sí, o no...
[...]
Olé por saber como soy...
Olé por no darme la razón
cuando los dos sabemos que no la tengo

Déjame vivir libre, como las palomas...
...me enseñaste a volar y ahora me cortas las alas.
Y volver a ser yo mismo, que tú vuelvas a ser tú...

Adelantando, pasito a paso,
más cortos más largos
pero siempre hacia adelante.

Hacía calor en un bar no recuerdo cuándo fue...

Cómo quieres ser mi amiga si por tí daría la vida.
Si confundo tu sonrisa por camelo si me miras

I DESPRÉS AL BOU...
Al carrer, dos "barreres", i tots per terra...

Des de la barrera...

Voy, van...

Voy haciendo mis planes

Voy sabiendo quien soy

Voy buscando mi parte

Voy logrando el control

Van jugando contigo

Van rompiendo tu amor

Van dejándote solo

...

Amb olor a gots per terra...

"Madera, arena, pantalons, samarretes, cadafals, gent, vesprades i nits de festa, olor a bou, disfresses, amistat de borraxera, concerts, corregudes, tu i jo, kebab, xurros, fer la siesta..." (*NDN)
Al que ja afegisc: sobrero, sopars, Monosabio, colpets, casetes, rises, amunt i avall, bailoteos, carpa, empalmades, bous al matí... I tantes altres coses!

Bous 2007, la festa des de la barrera...

Recomencem

Porte temps ja buscant la fòrmula per tornar a donar-li veu a aquest espai en blanc, a aquesta pissarra per omplir... I semblava no trobar-la mai.

Fer un resum, capgirar sobre les meues històries d'aquests darrers mesos, buscar paraules claus, penjar quatre fotos... I poc a poc deixava passar el temps.

Tot per no saber com ficar les primeres lletres. I ara, ja decidit, ho faig així...

COMENCE, de nou...

Comunicació Audiovisual

Divendres passat, 1 de juny de 2007, vaig tindre la meua última classe de la carrera. Comunicació Audiovisual, 5 anys d'estudis, de vida i d'experiències, estan tocant la seua fi.
De moment, ja s'han ficat dates: tots els últims divendres de mes soparet, i sopar OBLIGATORI una vegada a l'any, en dubte si la data és al voltant del 23 de setembre (1r dia de classe) o 29 de juny (sopar de gala). El cas, una nova etapa de la vida que cal ficar-li el punt i a part.

I tot açò, com és normal, em ve quan estic "intentant" estudiar per al primer examen d'aquesta última etapa. I és que el temps avançarà, però nosaltres sempre serem els mateixos...

Ànim a tots!!

Bona nit

"Si els retireu l’alè, expiren

i tornen a la pols d’on van sortir..."

Del salm 103

Ahí queda...

"La mente siempre tiene razón,

mientras que el apetito

y la imaginación

pueden equivocarse..."

Aristòtil

I'll smile... (or I'll try)

Gràcies

A tu, i a tots,
GRÀCIES!

Per tot; per fer-me sentir tan estimat...

Tu debilidad

"Conozco perfectamente el lado oscuro de tu vida. Sé que hay en ti sombras que a veces producen miedo: a otras personas y también a ti mismo. Sé que a veces haces el mal que no quisieras y que tú mismo te asombras del remolino de egoísmo que te envuelve por dentro y por fuera como telarañas.

Sé que sueñas con ser bueno y que a veces te salen bien las cosas, que descubres la belleza de ser generoso, el atractivo de hacer el bien, de salir de ti, de entregarte, de ser comprensivo y paciente, denunciador de abusos y liberador de miedos e injusticias. Sé que a veces tienes la íntima convicción de que haces el bien y que llegas a creer sinceramente que eres bueno. Y sé que, cuando menos lo esperas, vuelves a descubrir en ti, una y otra vez, el tremendo peso del egoísmo, de la cobardía, de la pereza para amar, de la debilidad que te aherroja de mil y una maneras y con mil miedos. Hay veces que te pesa insoportablemente tu propio yo, demasiado estrecho, y querrías verte libre de él para vivir libre sobre otro fundamento más solido."

Un dia rere l'altre

Una mort lenta, anguniosa... Desolada

Així semblava el final d'aquest blog després de passar dos mesos immers en la deixadesa. I la feina s'anava acumulant. Cada dia, cada moment, em feia sentir mil coses noves per voler escriure. Però eren tantes les històries passades...

Des d'aquell 21 de febrer, quan em preguntava per la finestra de Johari, he anat a un concert de Lluís Llach: la gira del comiat a Algemesí; he visitat Lauretta a Sevilla: uns dies realment intensos amb unes xiques que no tenen paraules; he eixit de festeta, amb nits que em fan traure un somriure; he viscut un poc de falles, i n'he traballades un altre poc; m'he trobat de nou amb Sus, Lauretta, Ale, Pq i Daniele; he eixit de convivència a Beneixama amb la gent de Maux: més que eixir hauria de dir que he estat el coordinador... quina tela; he passat la Pasqua entre amics i celebracions; i ja més recentment, aquest cap de setmana, he assistit a un concert de Nius de Nit a València i he participat al Festival Vocacional de Montcada, on extranyament no hem guanyat cap premi, però ho hem passat d'allò més bé!!

I no, no és que ho havera oblidat, sinó que necessitava un punt i a part, perquè ja quasi és també un punt i a part a la meua vida. He fet el viatge de final de carrera. Sí: FINAL DE CARRERA!! Quina por em fa només esciure-ho... Que açò ja s'acaba!!!!!

Però bé, al que anava, el viatge... Uns dies impressionants per la República de Tunisia. Una setmaneta recorreguent el seu territori, immergint-nos en la seua cultura i gaudint al màxim de la compnayia comunicòloga. Sí, companys, sí... Perquè no férem el viatge d'equador!!???

2 mesos intensos que tan sols de recordar se'm fica la pell de gallina, mentre me n'adone de què de pressa passa el temps...

La finestra de Johari

Diuen que per conéixer-se u mateix, de tant en tant, no està de més mirar-se com si estigueres davant d'una finestra. Aquesta és la finestra de Johari, i planteja el coneixement sobre u mateix a partir de 4 àrees, que es combinen entre el que jo sé i deixe de saber sobre mi, i el que saben o deixen de saber els altres.

Per tant, per saber com ets, no cal només que et conegues tu mateix, sinó que conegues el que els altres saben sobre la teua persona. I moltes vegades açò és complicat... Un cafenet amb cada u de vosaltres m'eixiria moooolt car (sabent que per a alguns hauria d'agafar avió, per exemple), i encara queda molta gent que no es passa per ací. Però algun dia, quan tinga el valor d'abocar-me a la meua finestra, no s'estranyeu si vos pregunte què sabeu de mi... Potser siguen coses que jo desconec!

Si algú vol anar fent boca...

(Això sí, sempre tenint en compte que açò és un lloc públic :P jejeje)

EN CONNEXIÓ

Ahir, dilluns 19 de febrer de 2007, començà oficialment la meua beca de pràctiques a Canal9. I ho va fer a "En connexió", un programa de successos, festes i cultura dels pobles d'arreu de la Comunitat.

Esperant des de les 10 del matí, vaig començar a trobar el meu lloc passades de bon troç les 12 del migdia, ja que sent un programa de vesprada, fins les 13 o 14'30h no acostuma a arribar massa gent del meu equip. El cas és que vaig passar allí 9 hores, que em deixaren baldat, però que van valer la pena. Aquestes pràctiques em complicaran un poc l'horari i el ritme de vida al qual ja m'havia quasi acostumat, però és un risc que cal correr!

Així que, de moment, seguim en connexió i a veure que ens espera!!

El viatge de Petul

Eren les 15'59h d'un diumenge qualsevol. Mitjans de febrer. Un poc de pluja refrescava l'ambient. I allí estava ell, carregat amb la seua motxilla, preparat per començar una nova aventura. No era la primera vegada que emprenia un viatge similar, però aquesta vegada era diferent, almenys per a mi. Jo estava allí, al peu de l'andana, dient-li adéu.
No sé quan serà la propera vegada que el torne a veure. Només espere que hi haja una propera vegada. I que mentre, mai l'abandone aquesta estrella que sempre semblava haver-lo acompanyat.
Se't trobarà a faltar...

Un abraç,

el teu germà.

Sorpresa!!!

Sorprendre. És el que pretens quan busques la millor entonació per cridar ben fort "sorpresa!!!". Però no, no sempre funciona. I jo crec que ella i jo som incompatibles. Almenys ara.

L'última sorpresa que recorde haver fet sense problemes (i ja va sofrir moments de debilitat) va ser el 17 de desembre de 2005, ja fa més d'un any, al tornar de Bologna a casa per les festes de Nadal: tots m'esperaven una setmana després! Aquella vegada sí que vaig rebre mirades, abraços i besos que ningú esperava donar...

Però després, tot han estat intents fallits:

• Sus i Barna: per l'aniversari de Sus vaig voler anar a Barna de sorpresa. Les coses es liaren, s'enterà, i encara volgué sorprendre'm ella. Però encara es va liar tot més, i ja ningú va quedar massa sorprés ;-)
• Mari i Altea: una escapadeta a sopar, 3 amics. Una sorpresa a mitges que no acabava de quallar... Conclusió: tenia ben clar que anàvem i qui érem... :-P
• Lauretta i Sevilla: la visita de Sus era l'única que Lauretta havia de saber. Però rere d'eixe viatge s'amagaven uns dies de reencontre a Sevilla, on arribàvem més gent per fer la sorpresa. Ara ja sap exactament qui arriba en cada vol... :-<
• Sus i Algemesí: aquesta era per mi! Sus torna de Barna, i ve a veure'm a Algemesí! Jo, passota del mòbil, no m'entere que ha vingut fins quan ja ha tornat a València, cansada d'esperar i pegar voltes perduda pel poble, sense que jo donara senyals de vida...

Ja vegeu, les sorpreses i jo no som compatibles...

i 100!!

Aquesta és la meua entrada nº 100.
Poc a poc vaig tenint consistència, i tot i que va un poc a temporades, l'historial ja és ampli!
Moltes gràcies per la vostra participació.

Avui estem de celebració!!!

free web counter

Pd.- Hauré de deixar el post que tenia en ment per demà ;-)

Jechvó, mi mundo particular

Tiré de su manga. Sólo le pedía una moneda, un par de pesos. No esperaba conseguir nada con mi cara de buenachón y mi mirada perdida, los occidentales parecían ser inmunes a la tristeza. Pero me ofrecí a limpiarle sus botas, sucias del polvo levantado durante su largo viaje. Y él accedió.

Nuestras miradas se cruzaron varias veces. Empecé a hablarle de Jechvó, y la expresión de su rostro se fue relajando cada vez más. Ya no estaba de pie, mirándome desde las alturas, ni yo limpiaba sus botas. Se agachó a mi lado y se sumergió en mi historia, en mi mundo. Todo a nuestro alrededor parecía carente de sentido, se desvanecía.

Todo menos Jechvó, ese fue el lugar que nos uniría para siempre.

Mmm... Feliç 2007!!?

Sí, ja sé que arribe un poc tard...

Però estava convençut que aquest post ja existia... El cas és que hui revisant el blog he vist que alguna cosa fallava, i me n'he adonat que no hi havia cap benvinguda al gener...

Així que, ací la teniu!!

Buuu!!!

De rebaixes... a Vcia?

Sí, moltes rebaixes!! Amunt i avall!!

Tots diuen que és la gran setmana de les rebaixes!!

PERÒ QUÈ NO HEU INTENTAT AGAFAR EL TRANSPORT PÚBLIC!!!???

Però quin atrac és aquest? Cada any el mateix! Arriba Nadal, i en canviar d'any, i arribar les rebaixes, pugen els preus del tren i del metro. El que cada dia era 2'80€ per poder anar i tornar a Vcia, ara et demanen 2'90€. I quan baixes del tren, i t'enfiles cap al Metro, descobreixes que ací el Bono10 ha pujat de 5'60€ a 5'85€! Però com es poden aprofitar d'aquesta manera? Molt de "conciencia't: fes ús del transport públic", i mentre aneu encarint-lo... Així com es pretén que ens solidaritzem? Cada dia més de 4€ en transport per anar i tornar a la Universitat.
Si ja ho deia jo: no valdria la pena comprar-te un cabàs de bono-metros a desembre i anar gastant-los a poc a poc? Jeje! Alguna solució s'haurà de buscar, no?

Un hurra per transport públic!!

Holly Dolly - Dolly Song

Ànim!!