divendres, de febrer 29, 2008

Traves

Sí, comence a trovar-li el gust a les traves del destí.
Poc a poc, aquestes traves m'han anat colpint i deixant el seu granet d'arena en la meua història. Moltes, ja no les recorde. Altres, crec que les tindré sempre presents.

Amb Sus, precísament, és més que especial. Els dos sabem, ben bé, que ni les sorpreses ni les visites inesperades ens fan costat. Sempre hi haurà algun fet que capgirarà el camí i evitarà l'enconctre, o bé li farà perdre l'encant. I de nou, ha passat.
Jo, però, no em done per vençut, i seguiré lluitant per superar aquestes traves. I ella, ho tinc ben clar, també. Potser no ens veurem a Bologna. Potser jo vaja a buscar l'espai que tu has deixat. Però abans d'això ja haurem compartit la cerveseta que ens marcarà un somriure.

I tot açò ho escric hui, 29 de febrer. Un dia de traves per a l'any, que passa més de mil dies amagat fins que, com ara, es torna a deixar veure...

dilluns, de febrer 18, 2008

Society is always changing

"El món canvia a una velocitat de vertigen, i aquesta realitat ens situa irreversiblement en una contínua situació d'inestabilitat... Del nostre equilibri personal en aquests moments de dubte, depén l'encert de les nostres decisions."

Amb el vostre permís.

divendres, de febrer 15, 2008

La vida Petuliana

I així, tal i com un dia se'n va anar, ha tornat.

Un dia plujós, de mitjans de febrer. Eren les 22.25h quan l'hem vist aparéixer, tot i que per poder tocar-lo hem hagut d'esperar un poc més...
Però el fet és que torna a estar ací, entre nosaltres.

I és hui quan li he pogut tornar l'abraç.
Benvingut de nou, Petul!

dimarts, de febrer 12, 2008

Inescrutables

Sí, és tard... Hora d'anar a dormir.
Però no puc tancar els ulls sense tornar la meua mirada, perduda, un poc enrere, i continuar pensant...
"Els camins del Senyor són inescrutables..."
I els meus? Què passa amb ells?
Per on camine?

Caldrà mirar si em corde les botes de muntanya, em galantege dins les sabates de vestir, o m'acomode amb les sabatilles d'estar per casa.

dijous, de febrer 07, 2008

Un llibre en blanc

Em quede amb la provocació del llibre en blanc.
Què suposa?
Què ens conta?
Què hem d'escriure?
...

Tants interrogants...
POR!??

dilluns, de febrer 04, 2008

L'EQUIVALENT

L'equivalent de què?
Tot sempre
té el seu equivalent:

la nit
un ventall de quefers que mai troben un final,
el dia
l'infern de la responsabilitat perenne,
l'hivern
una castanya torrada deixada caure en la neu,
la primavera
un ball de flaires penetrants,
l'estiu
una bota de muntanya deixada sense cordar,
la tardor
el remor de les forces per viure.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Lluís, un somriure i una mirada perduda.