L'equivalent de què?
Tot sempre
té el seu equivalent:
la nit
un ventall de quefers que mai troben un final,
el dia
l'infern de la responsabilitat perenne,
l'hivern
una castanya torrada deixada caure en la neu,
la primavera
un ball de flaires penetrants,
l'estiu
una bota de muntanya deixada sense cordar,
la tardor
el remor de les forces per viure.
Jo, si per atzar algú crida el meu nom,
diré Lluís, un somriure i una mirada perduda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada