No sé com començar. Però em sembla que el post serà llarg...
Va ser estrany. Vaig haver de deixar-ho tot, de nou. Dir adéu a molta gent que sé que mai tornaré a veure, i a tanta altra que espere tornar a veure algun dia. Vaig passar l'última nit en vela, però amb gran companyia. Poc a poc s'anava apropant el moment. Havia passat de contar-ho amb mesos, a fer-ho amb dies, hores, i fins i tot amb minuts!
Un comiat entranyable a l'estació de Bologna, amb llàgrimes als ulls, i un seguit de missatges per intentar eludir la solitud que em mostrava el tren. Estava deixant tantes coses!! Però sobretot estava deixant-vos a vosaltres 3. Els meus grans descobriments, les meues grans companyes, ombres, pilars, paraigües... TOT! Heu estat els meus besos, els meus abraços, les meues carícies i paraules, les meues mirades, els meus passos i el meu cor durant els darrers 10 mesos. I se'm fa una montanya no tindre-vos ara ací al meu costat.
Però com ja sabeu, la vida amb filosofia, i sempre mirant endavant. I com deia també una amiga nostra, per ací també hi ha gent (digueu-los egoistes) amb ganes de compartir el temps. I jo tinc uns amics únics!!
L'arribada a casa va ser normal, tranquila. Potser massa tranquila. De fet, no sabia res dels meus amics. Ningú em tocava. No sabrien que tornava? De sobte, cap a les 9 de la nit toquen al timbre... Mirades malicioses dels meus pares mentre s'apropen amb un mocador per tapar-me els ulls i em diuen: "et busquen. Ens vegem demà!" I allí que em pugen, amb els ulls embenats, a un cotxe destí desconegut.
Obric els ulls i el cor es contrau com un puny. Tots els meus amics, allí, a la meua caseta, esperant-me amb una festa!! L'alegria em va véncer, i encara que tenia els ulls secs, el cor no deixava de plorar-me. Però la cosa no acabaria ahí! Perquè després d'abraços, besos, somriures i mirades, se sent alguna música de fons. Nius de nit, el grup de música de la meua germana, estaven de concert per mi!! Després de perdre'm les seues primeres actuacions, els vaig poder veure per primera vegada, i damunt a la meua caseta i per a nosaltres! Moltes gràcies! La nit seguiria amb la típica tirada a la piscina amb roba, i després soparet i alguna que altra botelleta d'alcohol. Per no deixar l'erasmus de colp, s'entén. Faré menció especial a la Pinya Colada, amb el sabrós record dels tropessonets per l'esqueneta...
En fi, una nit genial, que no em va deixar temps per pensar que havia eixit de Bologna. De tota manera, costarà adaptar-se al nou ritme de vida, i fer-se a la idea que no seran les cares de les meues xiques les que veja cada matí quan m'alce. Han sigut mesos increibles.
Deixaran marca
5 comentaris:
Les teues xiques comencen a contar en dies el temps que les queda a Bologna. Després vendran els minuts i un comiat un poc més "fàcil" que el teu. Serà difícil no veure't aparèixer en pijama darrere d'aquella porta i no dir-te bona nit cada dia.
I serà difícil acabar-se la pasta que queda al plat, però que nos quiten lo bailaò!!!
Buona adattazione!!
Baci delle tue ragazze:
Lauretta, Sus & Lau
Llui!! sabem que t'ho has passat de luxe a Itàlia, però la festeta te va allaugerir un poc el dolor de tornar, no? (que poètic q m'ha quedat!)
I ara, en el campament... segur que no tens temps pa parar-te a pensar el que has deixat i entristir-te. Millor, no? jejee
Domani mattina tocca a me partire lluìs...anche a me costerà tanto lasciare la città che mi ha ospitato 5 anni e in cui non so se e quando tornerò, ma così è la vita!
Buon campeggio, spero di sentirti presto!
Bé, ja sé que avui estás de campament...que la vida ha tornat a una "normalitat anormal" i ja hem parlat. Sols queda vore'ns, i d'això també hi ha moltes ganes. Passa-ho bé i torna amb ganes, que nosaltres ja les duguem posades.
Ciao lluìs!
Ieri sera Sus e Laura ci hanno raccontato della tua festa quando sei arrivato a casa!
Bologna si sta svuotando...
Elena.
Publica un comentari a l'entrada