dimarts, de juliol 04, 2006

Non pensarci

, lo so. Non ci devo pensare. Non ci voglio pensare! Ma non ci riesco. E guardo l’ora, e penso che fra una settimana, fra esattamente 7 giorni, starò arrivando in stazione per prendere il treno che mi porterà a Milano. Il viaggio che metterà la fine al mio erasmus…

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hei Llui!Ce lai Una settimana!Pensi,Non parti domani!una settimana di bellissimo tempo:è tanto:)E anche,puoi torntare studiare in Italia per 3 anni...non dici tropo:)?Un anno non basta, 3 un po troppo... va be due!pero sensa diplomo:P non sarebbe la stessa cosa,pero anche non deve essere la stessa...ma qmc bello!non poui entrare allo stesso fiume due volte(non ho deto io:)diversi face di fiume che fa lei bella;)(ups, fiume è mascile,pero non in mia lingua).E poi!doppo Milano è Valensia...!
guarda, per tuo erasmus non sara fine!no no!...ma basta,volevo dirti solo 'Coraggio Llui' e ha diventato Coraggio lungo :P

Sus ha dit...

Jo em sentisc com Neo, quan li diuen que és una repeticiò, que hi han hagut més Neos primer i que hi hauràn més després. Hi haguerem 3000 erasmus l'any passat i n'hi hauràn 3000 més l'any que ve.

Ademés, aço no seria el mateix si no tinguerem que ficar-li un punt final. No haguerem fet moltes de les coses que hem fet, ni haguerem sentit tot com ho hem fet. Pensa que es un moment inevitable, igual d'inevitable que el tornar varies vegades a Bologna a lo llarg de la teua vida.

Milloooons de besos :)

Anònim ha dit...

llui!! no ho penses, perquè el que tens que fer ara és aprofitar al màxim tot el temps que resta!!!i quan tornes ací....res d'estar trist, eh?? que si no t'enviem en un sobre una altra vegada cap allà, per a no veure't!!!!jejeje
un besot!!

Anònim ha dit...

Lluis...
era belissima il giro.
Perché non puoi dimenticare niente...

ja, neen, misschien
Wie weet...
Ik ben...
Mijn naam is...


e sopratutto...

olei olei, en lluis is een ei,
en ne zit in 't bad met e vinger in zin gat
olieoliedei

Divertiti del ogni giorno
pero sai, anche ha casa tua, non é si male...

Lluicar ha dit...

Grazie a tutti!!!
Davvero, ci sono tante cose che spero non dimenticherò mai...

Un baccione enorme!

Anònim ha dit...

No estigues trist, Llui, que ací t'estem esperant en molta il·lusió...