Comence a fer-me la maleta... Note ja com els primers moviments estranys a la panxa comencen a fer-se notar, i el nerviosisme es va apoderant de mi poc a poc. Fa alguns dies que tot es converteix en “l’última vegada que...”. Ja tinc fets els últims papers de la universitat: oficialment, he acabat.
Estic a l’apartament. Mire al meu voltant, i no veig més que moments irrepetibles. La bandera està penjada al balcó: “hem” guanyat el Mundial!
Estic a l’apartament. Mire al meu voltant, i no veig més que moments irrepetibles. La bandera està penjada al balcó: “hem” guanyat el Mundial!
...arxiu/guardar. I mans a l’obra.
3 comentaris:
la teua habitació buida fa una impressió molt estranya. Acabe de netejar-la i era com el primer dia, però pitjor, perquè hui no comincia res.
Molts (però molts) besos
Lau
PD.No saps el que m'ha costat escriure aquest post en valencià.
Bé, no sé si estic cansada de repetir-ho o que m'heu contagiat una mica d'aquesta desil·lusió, però no sé...nosaltres estem ací, sempre esperant-vos i amb ganes de parlar amb vosaltres.Sé que anar-se'n d'un lloc on s'està bé pot ser una putada, tot i que cap on anem sapiam que també estarem bé. Però tingau-nos en conter, que a classe s'ha notat el vostre buit, i a la nostra vida més encara.
no es que no queramos volver, yo ya tengo ganas de rehacer mi vida habitual. pero es gente que no veras mas en muuucho tiempo, y miedo a no saber adaptarte a la marcha que llevabas antes, porque también vosotros habéis hehco cosas en las que no hemos estado presentes.
Es una situación nueva, nada más.
Besos, a los de aquí a los de allí también, por supuesto. Siempre estáis presentes.
Publica un comentari a l'entrada