dijous, d’agost 03, 2006

La història d'un Octogon


Tot va començar amb una història que va atraure a la gran majoria dels presents. Semblava que al lloc que anàvem de campa hi havia una possible ermita en forma d'octogon, on centenars d'anys enrere es venerava la majestuositat de la Bíblia. Era al Cerro de la Vega.
Llavors es ficaren tots mans en l'obra per construir, de la millor manera possible i amb tot l'amor del món (com sempre), l'aventura per als nostres nanos. Dia rere dia allò anava agafant forma...
I ja ha passat! I hem descobert aquell octogon i tots els secrets que amagava al seu interior. I com cada any, ha sigut un campament únic! Ens hem rist, hem compartit, jugat, gaudit, hem discutit i ens hem abraçat, ens hem donat la pau... Sí, és cert, potser no siga el millor campament de la meua vida. Acabat de tornar d'Itàlia no estava al 100% en la situació... Però m'ha agradat compartir aquests dies amb tota la gent que ha estat al meu costat. Han fet que el meu posterasmus no haja donat encara senyals de vida. I he descobert molts rostres que estaven encara amagats darrere les cares de la gent.
En fi, un Cerro de la Vega '06 genial. I encara que m'haja faltat confiança i unes quantes xerrades, espere no oblidar mai el meu pas per aquest lloc.
PD.- Com tots els "no-margis", ja tinc el meu porro folar!

3 comentaris:

Helena ha dit...

Ei!
Ja has tornat!Que ganes...Ara sols en falta trobar un dieta per trobar-nos. Jo es pot dir que també he tornat. Avui mateix acabe les pràctiques, així que torne a tenir temps per vosaltres.
Espere trobar-nos prompte

Anònim ha dit...

tranquil llui...que el cigarret i la xarradeta encara està pendent...i com diu ma mare "hi han + dies ke llonganises" i "si se vol, se pot!!!"

molts besets, passateu molt be x terra santa...

Teresa ha dit...

Llui!!! ja tinc temps per a escriure't!! encara qe no sabia si fer-ho al meu blog o al teu. Com ja saps, m'ha encantat este campa, ha sigut, per a variar, immillorable (açò ho dic tots els anys!jeje). Llàstima que no l'hages gaudit tant com jo, per això que dius de no estar del tot al lloc. Però weno... veig que de totes maneres has disfrutat molt, no??
I una altra coseta, en això que me dius de la família... jo crec que sóc la ueli de la ueli, però no m'en recorde bé... jejej. Quan comence el cate farem l'arbre genealògic, ok??
Bessets!!!