La nit del 23 de juny és molt típica per a nosaltres...
És un dia d'anar a la platja, encendre una foguera, botar les primeres ones de la nit, fer el bany i demanar algun desig...
Qui sap perquè, però ho diu la tradició!
Ací hem intentat fer-nos una còpia, i la cosa va tindre la seua gràcia. Passada la mitjanit, els 3 que comencen a ser típics, es ratllaren, agafaren la motxilla amb banyador i tovalla, i prenguerenun tren cap a la platja més propera: Rimini. Però quin seria la seua sorpresa quan veuen que la platja és tota privada, i que està prohibit xafar l'arena d'1 a 5h del matí. S'ho podeu creure? Ells tampoc, pel que anaren vorejant el passeig buscant un lloc que fora d'entrada lliure: res!!
Al final, desafinat la llei, es colaren i aconseguiren mullar els peus a l'aigua de vora mar. Aconseguida la continuació de la tradició!
I sorpresa: va sonar el telefon! Una xerrada amb els amics en una nit en esta nit especial! Gràcies! :D
4 comentaris:
Anche se non è la stessa cosa che fare un fuoco e passare tutta la notte in spiaggia, abbiamo fatto il possibile...io ho passato una bella notte, spero che sia stato lo stesso anche per voi!
Ale(quello che sta al fresco:-P)
la veritat és q hi ha tradicions (o costums, o rutines, com li vullgues dir), q les portes dins i q, vages on vages, les tens q fer, sinó notes q te falta algo! no?
weeei! ens ho passàrem molt b anit, pero ja veig q tu tampoc te quedares darrere. No va ser un Sant Joan típic (pq faltava la foguera), pero sí especial... la nit més curta de l'any a la platja, pero d'Itàlia!! jeje
aprofita, q ja et queda poc
besots!
Teresa
Per a mi sempre ha sigut una nit especial, no sé, té algo màgic que la fa diferent. Supose que el fet de que ens deixen fer milers de fogueres a les platjes té part de culpa...
:-P
Però la nit d'ahir va ser encara més especial que altres nits de Sant Joan, perquè tenia amb mi als meus amics (encara que faltaves tu)!!!
Un besot!
I ja era hora que actualitzares el blog, eh??
:-P
Adesso abbiamo (avete) già la foto di quelli 3 che sono già gli abituali...
Un Sant Joan alla italiana: no pijor, simplement diferent!! ;-)
Tota una experiència...
Publica un comentari a l'entrada