...i em deien que volien cridar al món!
Em preguntaven si no m'havia passat mai de sentir-me cremar per dins, de sentir una bomba que necessitava eixir i no saber com fer-la fora... Em preguntaven si de vegades no em sentia sol al voler compartir un pensament i no saber amb qui, al voler compartir el pes i no trobar el pilar... Si no havia mai volgut trobar una persona alièna, fora de la meua vida, sense cap tipus de relació, i poder contar-li tots els meus maldecaps, totes les meues històries i totes les meues penes... I després poder oblidar-la: saber que no anava a tornar-la a veure i que les meues confidències se n'anirien amb ella. Res canviaria al meu voltant i ningú canviaria la manera de veure'm. "És el moment de desfogar-se, d'alliberar-se..." em deien.
Tan sols vaig trobar una resposta: d'això se'n diu confiança.
1 comentari:
;-)
De vegades és difícil, però sí, és qüestió de confiança.
un besot de forat!!!
(ens tens a tots intrigats amb els besos de nyuc :-S)
Publica un comentari a l'entrada