Creus que realment disfrute quan m'adorc?
Que em deleïte arribant tard als llocs?
Que m'excita no preguntar per tu, enviar-te un sms,
o mostrar el meu interés per alguna cosa que m'havies comentat?
Que em deleïte arribant tard als llocs?
Que m'excita no preguntar per tu, enviar-te un sms,
o mostrar el meu interés per alguna cosa que m'havies comentat?
Doncs senc dir-te que t'equivoques...
9 comentaris:
Nocrec que disfrutes dorminte i tampoc crec que disfrute fent tard als llocs en els que provablement hi haja getn esperan-te. Aleshores perquè ho fas? Crec que eixa deuria ser la pregunta! Sempre he sentit dir que si un vol pot!
És això cert?
De vegades sabem que el que anem a fer ho hem fet abans moltes voltes, però fiquem remei o simplement ens deixem dur per la costum?
Un amic.
Jo, més que costum, diria més bé impotència...
Encara que en el fons de mi tinc la lleugera esperança de poder arribar a canviar-ho...
;-)
És molt fàcil dir "ai! què mal faig açò, o allò..." però si realment tens ganes de canviar totes ixes coses, no te lamentes i canvia-les!
Les paraules no serveixen per a res si no són conseqüents en els teus actes...
T'estime!
Un abraç.
És dificil,i ho sé per experiècia,però,per a superar això crec que sols hi ha un remei...FORÇA DE VOLUNTAT una vegada arribes a exie punt,en un poc de constancia heu tindrás fet,que bé hem se la teoria però,que mal se me dona la pràctica...jeje
Uf, paraules majors:
FORÇA DE VOLUNTAT...
les paraules no arriben enlloc, se les endú el vent. El que compta són els fets. Ells són els qui mostren com realment ets.Crec.
Paraules majors però al cap i a la fi,paraules que no són res més que això si tu no fas per donar-li el significat que tenen,jeje.
Por mucho tiempo se ha hecho un elogio de la puntualidad, lo cual deberíamos ver que el tiempo reloj dio paso al tiempo cronometrado, un tiempo de competencia de alto rendimiento. Llegar a tiempo supone no distraerse en el camino, sortear los imprevistos, saltar sobre las posibles tretas del destino. Para poder llegar puntualmente nada debe detenernos. No alguien o algo, es el propio tiempo quien nos espera, la hora pre-fijada.Se nos pide avanzar olímpicamente. Y que pasa con la vida?
Ole com m'ha agradat eixe últim comentari!!!
Jejeje...
I jo sóc massa de voler parar-me en tot, a contemplar la vida...
De tota manera, no és sols el temps qui ens espera. També és altra gent, altres responsabilitats les que depenen que nosaltres respectem l'hora acordada. I cal tindre-ho en compte.
Publica un comentari a l'entrada