Què passa els dies que, quan t'alces -amb un peu concret-, mires per la finestra i dius:
"Hui estic jo com l'oratge"
I et ve el mal de cap de no haver descansat prou; els aclaparaments i angoixes de veure que no arribes a tot; les mirades de reüll carrgades de ràbia per haver de fer alguna cosa amb desgana; les respostes sense il·lusió i sense força...
I te n'adones que plou!
Perquè sempre lliguem la pluja i el cel gris amb les males cares i la tristesa!!!
A mi, en un dia fresquet i mullat com el de hui, m'abelleix eixir del despatx, córrer pel carrer, caminar a vora mar... Potser per a després passar per una dutxeta d'aigua tèbia i una manteta fineta tirat al sofà... Però bé, això ja es veurà, que vindrà després...
3 comentaris:
No es massa creible, però hui he anat a clase a les 8 del mati, en eixir a les 10.... plovia algo que no era normal.... i he anat per mig del carrer de clase fins a casa en tota la que cauia... la gent em mirava mal... però ha sigut el moment de dessagobio de tota la setmana, he acabat a casa canvian-me la roba i els meus companys de pis han dit.... Jo agafare paraigues..jajaja la felicitat despres ha tornat amb una cridada.... i depres, en tornar a estar sec com tot el mon... JO TB ESTIC COM L'ORATGE.
La pluja té això,fa que no brille el dia que el sol no es vega,i vuigam o no el sol ens dona vida a tots,encara que de volta en quan no esta gens mal fer això de banyarese fins els peus,arribar a casa xopat i pegarte eixa duxa...com les fotos que tens en Gema,jeje.tot depen de l'estat d'anim...
Jo, encara que em sap mal admetre-ho, sense sol no sé somriure, no sé viure...
Publica un comentari a l'entrada