L'estiu... s'acaba??

Fa dies que intente fer un resum… Com ja he dit fa poc, el temps no és el meu fort, i encara no l’he trobat per poder asseure’m. Ara decidisc fer-ho.
L’estiu es va apropant als seus últims dies. De fet, agost ja s’ha acabat. Però des d’aquella història de l’Octogon, he continuat fent camí sense parar. Un resum podria ser dir “el meu estiu del 2006”. I encara que per a mi siga més que suficient, aquest nom tampoc diu massa... Així que ficaré algun detallet més! Supose, com sempre, que al final serà més llarg del que imagine...

Poc més d’una setmana després del campament, comença una primera expedició cap a terres estrangeres. Un viatge increible amb primera parada oficial a Taizé, un lloc d’encontre internacional per a la pregària situat en un poblet de França. De primeres, tot s’ha de dir, ens feia un poc de por. Però una vegada arribat el dia de deixar-ho, després de passar dos nits, ens havera agradat compartir l’experiència la setmana sencera que en teoria tocava... Serà un altre any! I el viatge seguia... El destí, Suissa. Un camping a vora el Llac Leman, unes muntanyes majestuoses, uns paisatges notablement verds, uns poblets enantadors, i altres ciutats no menys captivadores. Un sentiment? La sensació de quedar reduïts a no res davant la força de la natura; i, sobretot, viure que tots som igual, tant els d’ací com els d’allà, amb problemes ben similars i vides no menys felices o carregades d’obstacles; sentir-me insignificant davant de tot allò. “Germans, no som únics... I no estem sols”

I torna a casa, buida la bossa i fes-ne una altra: escapadeta cap a Santiago de la Espada, el poble (en festes) de la Mire. Un cap de setmana de festeta, de balls, de copetes... I tot i que de tant en tant ens tirem algun punyalet, i que cada u vaja a la seua bola, sempre tenim moments per a rises i més rises! Recorde les poques dos nits que passàrem junts, i em ve el somriure a la cara.

D’això ja fa poc més de dos setmanes, i potser em puga fins i tot semblar una eternitat. No he parat, i els dies se m’han passat volant. Ara estic a casa, amb el sobre de la matrícula al davant, el que em recorda que un nou curs està a punt de començar. Però això, de moment, no em frena. Arriben les festes a la Mare de Déu, i després un cap de setmana a Torreblanca!

L’estiu no acaba fins que passen bous!