No. No es pot lluitar contra allò evident. I és clar que l’estiu poc a poc ja es va acabant. De fet, si no m’equivoque, és hui quan passem a la tardor, l’estació de les fulles caigudes, dels grocs, taronges, ocres i marrons; dels passejos pels parcs amb bicicleta; de les converses sota un arbre que poc a poc es va despullant... La tardor.
I cal plantejar-se un “a reveure” a l’estiu, i fins l’any que ve. I, si es vol, recordar tot el que s’ha fet, o s’ha deixat de fer, i guardar-ho al calaix dels records per poder traure-ho en tot moment durant la resta de l’any, si més no, de la vida.
I així, inmers en un pensament filosòfic, i ja amb nostàlgia de l’època que per a mi és especialment dels amics, fem una última escapada a la caseta del Llui, que tant ens acompanya durant els dies més llargs de l’any. És cert, no fa oratge per nadar, la gent està cansada i té obligacions a l’endemà. Tampoc estem tots els que som (però sí, som tots els estem). Mourem prompte, però això no lleva que aprofitem el temps que estem, i recordem la nostra última nit de l’estiu a la caseta...
Gràcies a TOTS, i Fins l’Any Que Ve!
I cal plantejar-se un “a reveure” a l’estiu, i fins l’any que ve. I, si es vol, recordar tot el que s’ha fet, o s’ha deixat de fer, i guardar-ho al calaix dels records per poder traure-ho en tot moment durant la resta de l’any, si més no, de la vida.
I així, inmers en un pensament filosòfic, i ja amb nostàlgia de l’època que per a mi és especialment dels amics, fem una última escapada a la caseta del Llui, que tant ens acompanya durant els dies més llargs de l’any. És cert, no fa oratge per nadar, la gent està cansada i té obligacions a l’endemà. Tampoc estem tots els que som (però sí, som tots els estem). Mourem prompte, però això no lleva que aprofitem el temps que estem, i recordem la nostra última nit de l’estiu a la caseta...
Gràcies a TOTS, i Fins l’Any Que Ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada