No sé com començar. Però em sembla que el post serà llarg...
Va ser estrany. Vaig haver de deixar-ho tot, de nou. Dir adéu a molta gent que sé que mai tornaré a veure, i a tanta altra que espere tornar a veure algun dia. Vaig passar l'última nit en vela, però amb gran companyia. Poc a poc s'anava apropant el moment. Havia passat de contar-ho amb mesos, a fer-ho amb dies, hores, i fins i tot amb minuts!
Un comiat entranyable a l'estació de Bologna, amb llàgrimes als ulls, i un seguit de missatges per intentar eludir la solitud que em mostrava el tren. Estava deixant tantes coses!! Però sobretot estava deixant-vos a vosaltres 3. Els meus grans descobriments, les meues grans companyes, ombres, pilars, paraigües... TOT! Heu estat els meus besos, els meus abraços, les meues carícies i paraules, les meues mirades, els meus passos i el meu cor durant els darrers 10 mesos. I se'm fa una montanya no tindre-vos ara ací al meu costat.
Però com ja sabeu, la vida amb filosofia, i sempre mirant endavant. I com deia també una amiga nostra, per ací també hi ha gent (digueu-los egoistes) amb ganes de compartir el temps. I jo tinc uns amics únics!!
L'arribada a casa va ser normal, tranquila. Potser massa tranquila. De fet, no sabia res dels meus amics. Ningú em tocava. No sabrien que tornava? De sobte, cap a les 9 de la nit toquen al timbre... Mirades malicioses dels meus pares mentre s'apropen amb un mocador per tapar-me els ulls i em diuen: "et busquen. Ens vegem demà!" I allí que em pugen, amb els ulls embenats, a un cotxe destí desconegut.
Obric els ulls i el cor es contrau com un puny. Tots els meus amics, allí, a la meua caseta, esperant-me amb una festa!! L'alegria em va véncer, i encara que tenia els ulls secs, el cor no deixava de plorar-me. Però la cosa no acabaria ahí! Perquè després d'abraços, besos, somriures i mirades, se sent alguna música de fons. Nius de nit, el grup de música de la meua germana, estaven de concert per mi!! Després de perdre'm les seues primeres actuacions, els vaig poder veure per primera vegada, i damunt a la meua caseta i per a nosaltres! Moltes gràcies! La nit seguiria amb la típica tirada a la piscina amb roba, i després soparet i alguna que altra botelleta d'alcohol. Per no deixar l'erasmus de colp, s'entén. Faré menció especial a la Pinya Colada, amb el sabrós record dels tropessonets per l'esqueneta...
En fi, una nit genial, que no em va deixar temps per pensar que havia eixit de Bologna. De tota manera, costarà adaptar-se al nou ritme de vida, i fer-se a la idea que no seran les cares de les meues xiques les que veja cada matí quan m'alce. Han sigut mesos increibles.
Deixaran marca
