dissabte, de juny 21, 2008

Fins a quin punt??

Quin és l'extrem al qual has d'arribar per ser capaç de donar un tret al cap d'aquella persona que més estimes. Ja siga la teua parella, el fill, un amic... És el final, n'esteu convençuts, tot està perdut. Una pistola, una bala, un tret. Dos persones...
Fins a quin punt ens haurien de pressionar per ser capaços de disparar?

I què passaria si, quan et creus sol, quan acabes de llevar-li la vida al ser estimat, descobreixes que no tot havia estat prés per impossible i encara quedaven oportunitats. I et toca seguir endavant amb la teua vida.

Reflexions d'un dijous-divendres, mentre el cap s'enlaira i el cervell no processa el que ha d'estudiar...

2 comentaris:

Carlos ha dit...

Vaig a dir-te el que jo vaig fer..... abans d'apretar.

Vaig fer una visió positiva de tot i vaig intentar canviar el meu punt de vista.

SOMRIU!!!!
doncs no hi ha que ser pessimista, ni catastrofista, ni voler fer mal a ningú.

AGAFA AIRE, jajajaja TIRA'L i DIGUES................. ESTIC CONTENT!!
(bueno açò és una tonteria....... se que no ho has fet,però FES-HO!!! ajajaja)

PERÒ VOLS FER-HO!!!!!

Lluicar ha dit...

Jeje... No, si jo estic bé! I somrient!!
Era una reflexió que em venia a partir d'un fragment audiovisual que havia vist... La veritat, molt impressionant!! I molt impressionat!
Però encara estic amb la mateixa pregunta... FINS A QUIN PUNT??