Els peques se'n van de marxa!

Què cal dur...

· Sac
· Estoreta
· Coberts (excepte el plat)
· Roba
· Banyador
· Llanterna
· Cantimplora
· Motxilla de caminar
· Pijama
· Tovalla
· Sabates de caminar
· Xancles
· Botiquí de l'oficina (l'encarregada es Maria)
· Gorro
· Crema solar
· Ulleres (ulleres?)
· Mocadors
· Paper del wc
· Ponxo
· Toallites

Mari i Mire aniran a comprar... Hui sopem ensalada de pasta, demà per a esmorçar rosquilletes, dinarem tomaqueta i pernilet, i berenarem nocilla en pa de sandvitx... També compraran, com a complement, anacardos (fruits secs), plàtans i barretes energètiques!Per a l'aseo personal tindrem una marraixa d'aigua de l'aixeta... (a més de les toallites...)

Hem quedat a les 17:00h en la oficina per a eixir cap allà!

PD.- I per favor, agafem plàstics per a fer-nos una mini-caseta, que si no Mire no va a poder dormir!!!!!!!!!

Dir 'NO'

No, t'he dit que no. Que no pot ser, que ho deixes estar ja! No i no. No vol dir que no...

Què és el que no entens?

Un any vaig passar d'erasmus. Un any genial i infinites aventures viscudes. Cada dia ens esperava una nova experiència. Tot i això, aquestes vivències obligaven a dir NO a altres...

En canvi, hui crec recordar que és la primera vegada que he de dir que no puc anar a alguna cosa per treballar. Avui està l'eixida a Aquopolis. Els meus 'compis' parroquials, i els nanos que sempre portem al damunt, ja estan al parc aquàtic. I jo estic ací, davant l'ordenata, mirant correus i proposant canvis per a la web. I, sobretot, pensant en ells...

Que jo també vull cremar-me, escladar-me els peus de tant de córrer, pegar-me alguna 'panxà' i, ficats a demanar, que Mire m'obsèquia amb algun regalet després de caure pel tobogan... Jeje!

Bé, vaig a fer feina... I a pensar en si esta vesprada em podré escapar un ratet cap allí...

PD.- AIGUAAAAAAA!!!!

Fins a quin punt??

Quin és l'extrem al qual has d'arribar per ser capaç de donar un tret al cap d'aquella persona que més estimes. Ja siga la teua parella, el fill, un amic... És el final, n'esteu convençuts, tot està perdut. Una pistola, una bala, un tret. Dos persones...
Fins a quin punt ens haurien de pressionar per ser capaços de disparar?

I què passaria si, quan et creus sol, quan acabes de llevar-li la vida al ser estimat, descobreixes que no tot havia estat prés per impossible i encara quedaven oportunitats. I et toca seguir endavant amb la teua vida.

Reflexions d'un dijous-divendres, mentre el cap s'enlaira i el cervell no processa el que ha d'estudiar...

¿QUIÉN?

Ahir tinguérem la cloenda dels Grups Juvenils de Maux... Un bon soparet, una bona xarradeta, algunes records... I una increïble cançó!

¿Quién escucha a quién cuando hay silencio?
¿Quién empuja a quién, si uno no anda?
¿Quién recibe más al darse un beso?
¿Quién nos puede dar lo que nos falta?

¿Quién enseña a quién a ser sincero?
¿Quién se acerca a quién nos da la espalda?
¿Quién cuida de aquello que no es nuestro?
¿Quién devuelve a quién la confianza?


¿Quién libera a quién del sufrimiento?
¿Quién acoge a quién en esta casa?
¿Quién llena de luz cada momento?
¿Quién le da sentido a la Palabra?

¿Quién pinta de azul el Universo?
¿Quién con su paciencia nos abraza?
¿Quién quiere sumarse a lo pequeño?
¿Quién mantiene intacta la Esperanza?


¿Quién está más próximo a lo eterno:
el que pisa firme o el que no alcanza?
¿Quién se adentra al barrio más incierto
y tiende una mano a sus “crianzas”?

¿Quién elige a quién de compañero?
¿Quién sostiene a quién no tiene nada?
¿Quién se siente unido a lo imperfecto?
¿Quién no necesita de unas alas?

¿Quién libera… ...intacta la Esperanza?

Luis Guitarra, 1999.

When the night has come...

...stand by me

Shhh...

¡Ahora, ahora!

Dale al play, dale al play...

E' un secreto, no se lo diga' a nadie.

ES EL SECRETO DE LAS TORTUGAS