dilluns, d’octubre 22, 2007

Jo també sóc immigrant...



Així és la vida...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

es facil vore això i dir que mal estaran alli pero si deixdem que vinguen asi d'aci un temps les coses que pasen alli pasaran asi,crec,que esta en arreglar les coses alli,pero si ningu fica de la seua part...avorem on arribem

Anònim ha dit...

es facil vore això i dir que mal estaran alli pero si deixdem que vinguen asi d'aci un temps les coses que pasen alli pasaran asi,crec,que esta en arreglar les coses alli,pero si ningu fica de la seua part...avorem on arribem

Anònim ha dit...

hauriem de començar tots a posar de la nostra part, no deixar només per als altres, els que tenen més temps, més ganes o més poder perquè facen algo, perquè, potser, no ho faran. Comença tu, i després arrastra els altres. (i ho dic també per mi!)

Anònim ha dit...

Com poden canviar les coses..si es que tots hauriem de canviar el nostre punt de vista de volta en quant..

Lluicar ha dit...

Val, som europeus i la cosa canvia, però... no s'heu sentit mai "immigrants" en algun lloc?
No mola, eh...

CANVIAR. Sí, la paraula és fàcil... I els fets? Més bé complicats, diria jo. Si mullar-se fora tan fàcil com decidir-ho, que canviat estaria este món nostre!