La finestra de Johari

Diuen que per conéixer-se u mateix, de tant en tant, no està de més mirar-se com si estigueres davant d'una finestra. Aquesta és la finestra de Johari, i planteja el coneixement sobre u mateix a partir de 4 àrees, que es combinen entre el que jo sé i deixe de saber sobre mi, i el que saben o deixen de saber els altres.

Per tant, per saber com ets, no cal només que et conegues tu mateix, sinó que conegues el que els altres saben sobre la teua persona. I moltes vegades açò és complicat... Un cafenet amb cada u de vosaltres m'eixiria moooolt car (sabent que per a alguns hauria d'agafar avió, per exemple), i encara queda molta gent que no es passa per ací. Però algun dia, quan tinga el valor d'abocar-me a la meua finestra, no s'estranyeu si vos pregunte què sabeu de mi... Potser siguen coses que jo desconec!

Si algú vol anar fent boca...

(Això sí, sempre tenint en compte que açò és un lloc públic :P jejeje)

EN CONNEXIÓ

Ahir, dilluns 19 de febrer de 2007, començà oficialment la meua beca de pràctiques a Canal9. I ho va fer a "En connexió", un programa de successos, festes i cultura dels pobles d'arreu de la Comunitat.

Esperant des de les 10 del matí, vaig començar a trobar el meu lloc passades de bon troç les 12 del migdia, ja que sent un programa de vesprada, fins les 13 o 14'30h no acostuma a arribar massa gent del meu equip. El cas és que vaig passar allí 9 hores, que em deixaren baldat, però que van valer la pena. Aquestes pràctiques em complicaran un poc l'horari i el ritme de vida al qual ja m'havia quasi acostumat, però és un risc que cal correr!

Així que, de moment, seguim en connexió i a veure que ens espera!!

El viatge de Petul

Eren les 15'59h d'un diumenge qualsevol. Mitjans de febrer. Un poc de pluja refrescava l'ambient. I allí estava ell, carregat amb la seua motxilla, preparat per començar una nova aventura. No era la primera vegada que emprenia un viatge similar, però aquesta vegada era diferent, almenys per a mi. Jo estava allí, al peu de l'andana, dient-li adéu.
No sé quan serà la propera vegada que el torne a veure. Només espere que hi haja una propera vegada. I que mentre, mai l'abandone aquesta estrella que sempre semblava haver-lo acompanyat.
Se't trobarà a faltar...

Un abraç,

el teu germà.

Sorpresa!!!

Sorprendre. És el que pretens quan busques la millor entonació per cridar ben fort "sorpresa!!!". Però no, no sempre funciona. I jo crec que ella i jo som incompatibles. Almenys ara.

L'última sorpresa que recorde haver fet sense problemes (i ja va sofrir moments de debilitat) va ser el 17 de desembre de 2005, ja fa més d'un any, al tornar de Bologna a casa per les festes de Nadal: tots m'esperaven una setmana després! Aquella vegada sí que vaig rebre mirades, abraços i besos que ningú esperava donar...

Però després, tot han estat intents fallits:

• Sus i Barna: per l'aniversari de Sus vaig voler anar a Barna de sorpresa. Les coses es liaren, s'enterà, i encara volgué sorprendre'm ella. Però encara es va liar tot més, i ja ningú va quedar massa sorprés ;-)
• Mari i Altea: una escapadeta a sopar, 3 amics. Una sorpresa a mitges que no acabava de quallar... Conclusió: tenia ben clar que anàvem i qui érem... :-P
• Lauretta i Sevilla: la visita de Sus era l'única que Lauretta havia de saber. Però rere d'eixe viatge s'amagaven uns dies de reencontre a Sevilla, on arribàvem més gent per fer la sorpresa. Ara ja sap exactament qui arriba en cada vol... :-<
• Sus i Algemesí: aquesta era per mi! Sus torna de Barna, i ve a veure'm a Algemesí! Jo, passota del mòbil, no m'entere que ha vingut fins quan ja ha tornat a València, cansada d'esperar i pegar voltes perduda pel poble, sense que jo donara senyals de vida...

Ja vegeu, les sorpreses i jo no som compatibles...

i 100!!

Aquesta és la meua entrada nº 100.
Poc a poc vaig tenint consistència, i tot i que va un poc a temporades, l'historial ja és ampli!
Moltes gràcies per la vostra participació.

Avui estem de celebració!!!

free web counter

Pd.- Hauré de deixar el post que tenia en ment per demà ;-)