Mirada perduda: Un camí per fer

dimecres, d’octubre 01, 2008

Cada petjada, sempre, ve precedida per una passa...

Teresa ha dit...: saps què m'anima a fer passes? veure les petjades que porte darrere... si no fóra per les petjades, més d'una volta hauria abandonat el camí; 07 d’octubre, 2008 13:28
mireia ha dit...: tota la raó Llui!
I què guai és veure passes al costat de les teues... encara que de vegades estiguen un poc borroses, sempre estan ahí...; 10 d’octubre, 2008 15:03