...sense haver preguntat!!
Així, de sobte, m'ha vingut aquesta frase al cap (d'una cançó de NDN).
I me n'he adonat que és real, molt. I que són moltes, massa, les vegades que jo mateix em responc a la pregunta... per no preguntar.
I si algun dia m'equivoque en la resposta?
Potser valdria la pena haver preguntat... així no quedarien dubtes.
dijous, d’octubre 23, 2008
Esperant la resposta...
Postejat per Lluicar a les 11:35
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Tots ens equivoquem,no hi ha ningú perfecte,però de volta en quan es millor preguntar,jeje.
Pregunta, no tingues por.
Davant del dubte sempre és millor preguntar.
Encara que altres vegades preguntes i penses "xq no m'hauré callat la boca?", t'ho dic per experiència... (crec que ja ho saps) jeje.
Besets!
Mira, una pregunta que no sabia com ni quan formular... "Me puc agafar festa el divendres?"
I ja sabeu com he quedat, no!?
Però sí, és qüestió d'això, haurem de preguntar...
Publica un comentari a l'entrada