Sí, és tard... Hora d'anar a dormir.
Però no puc tancar els ulls sense tornar la meua mirada, perduda, un poc enrere, i continuar pensant...
"Els camins del Senyor són inescrutables..."
I els meus? Què passa amb ells?
Per on camine?
Caldrà mirar si em corde les botes de muntanya, em galantege dins les sabates de vestir, o m'acomode amb les sabatilles d'estar per casa.
dimarts, de febrer 12, 2008
Inescrutables
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
mare meua Lluís, sí que estàs tu filosòfic! Jo, si finalment vas de muntaya, m'apunte a qualsevol excursió que vullgues fer. I si, com quan estaves escribint aço, portes les sabates de estar per casa també t'acompanye, pero a distancia des-de el meu teclat... un altra cosa seràn les sabates de vestir...
a tu te van més les botes de muntanya...no ho negues!
Ho sé, ho sé...
VISCA LES BOTES DE MUNTANYA!!!
PD.- Lucas, t'avise per a compartir ;-)
Publica un comentari a l'entrada