Crispació, desesperació, ràbia, impotència... Algun adjectiu més? Així és com em sent en aquestos precisos instants.
Deixant de banda totes les “x” que últimament em mengen el cap i em fan perdre l’humor, ara ja puc dir realment que açò comença a fer pudor!
Heu tingut mai la sensació de veure la llum, de trobar de sobte un signe enlluernador que et moga per dins, que siga el possible punt d’inflexió que necessiteu? Jo sí, fa unes hores... I com es quedeu quan, a l’imprevist, la llum s’apaga i et quedes de nou immers en la foscor de les tenebres? Potser semble un poc exagerat. Però no, no ho és.
Avui tampoc era el meu dia...
Deixant de banda totes les “x” que últimament em mengen el cap i em fan perdre l’humor, ara ja puc dir realment que açò comença a fer pudor!
Heu tingut mai la sensació de veure la llum, de trobar de sobte un signe enlluernador que et moga per dins, que siga el possible punt d’inflexió que necessiteu? Jo sí, fa unes hores... I com es quedeu quan, a l’imprevist, la llum s’apaga i et quedes de nou immers en la foscor de les tenebres? Potser semble un poc exagerat. Però no, no ho és.
Avui tampoc era el meu dia...
3 comentaris:
Mi dispiace leggere che hai perso quella luce, ma in Italia si dice che "chi cerca trova"...cissà che queste feste di natale non ti aiutino a trovare quello che cerchi, qualunque cosa esso sia!
un abbraccio grande
Ale
Yo te puedo dejar una vela, una linterna, un mechero...o podemos compartir la luz del flexo de mi habitación en Valencia, en Sevilla o en Bologna...¿qué me dices?
Gràcies als dos! Lauretta, no ho digues molt fort, que en res vaig ahí al teu costat a contemplar la llum del flexo!! :D
Total, vist ara, tampoc va ser res tan desesperançador: vaig intentar començar a fer unes pràctiques i per tardar un poc en tocar per telèfon, ja havien agafat a una altra xica... Si tot és qüestió d'intentar fer les coses abans, però ja em conegueu! Canviaré? Deuria. :-P
Un abraçot!!
Publica un comentari a l'entrada