El temps del món

De vegades voldria tindre tot el temps del món. TOT. Per a mi, i sols per a mi. Per poder gaudir-lo; per poder sentir, tot quiet, el passar de cada segon, i les gotes de pluja caure sobre la finestra.
De vegades, però, voldria tindre tot el temps del món per compartir-lo amb tu. I passar llargues estones xerrant, sense importar els rellotges que ens marquen el ritme; i cremar les hores, que no ho serien pas, passejant, rient, al telèfon, a casa...
Altres vegades, en canvi, voldria tindre tot el temps del món per estar amb tots vosaltres. Per saber que mai és tard i que ens queda encara temps per continuar junts, sempre a la nostra; per saber que tinc temps per tots i per a tot.

Són poques, molt poques, les vegades que no em sent amb el desig de voler frenar el temps...

Més llums...

De nou encenc dos flames a l'esperança, desitjant el millor per a dos amics. La Siues ja va rebre un primer ciri, però es veu que cal anar espai, i només un a la vegada. Esta vegada t'ha servit! Així que Sergim, el pròxim serà per a tu... Ànim!

I a tu, Siues, de nou... ENHORABONA!!!!!!!!!

Ansias de libertad. II

“La violencia humana es tan cruel, tan insensata. Se hace difícil de entender, sobre todo si uno se considera normal.”

Después de largos trámites, nos fue entregado finalmente el cadáver de mi hija, en un lamentable estado de descomposición y ruina. Tenía la mitad del rostro destrozado por itakasos, la boca sin apenas dientes, la cabeza rasurada, la parte inferior del abdomen medio arrancada y quemada, desgarros vaginales, cortes en nalgas, brazos, muslos y plantas de los pies, y le faltaban los dos pezones de los pechos, mutilados salvajemente. El cadáver presentaba asimismo perforaciones de bala en el vientre, efectuadas a quemarropa (detalle que no concuerda con la teoría policial de haber sido abatida tratando de escapar en un coche de un control), pero sin muestras de haber sangrado, por lo que es fácil imaginar que fueron llevados a cabo después de su muerte real, para incitar a la confusión. El cuerpo nos fue entregado por una funeraria tras ser depositado en ella por la policía.

De la represión argentina, en El tiempo del exilio. Los años Rojos,
de Jordi Sierra i Fabra.

Dicc.- Obsessió

Obsessió

Apoderament de l'esperit per una idea, una paraula o una imatge persistent. // Idea, paraula o imatge persistent que s'imposa amb independència de la voluntat i que només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment.