He de mirar l’agenda... És cert… No és ahir quan van agafar l’avió per tornar a casa... Tampoc dimarts passat... Ha passat aigua baix el pont des d’aquells dies. Tot i això, els recorde com si havés estat aquest matí. Han deixat la seua petjada ací, a Bologna. No una, ni dos... 6: Gema, Mari, Marta, Mati, Mire i Räul. Les sis personetes que han estat dormint baix el sostre de la meua caseta bolognesa, del 16 al 23 d’abril. I quins dies!!!
Han estat dies intensos, sense descansar però sense voler parar. Amunt i avall, somriures i rises. Dies de caminar, de grans moments, de compartir, de xerrar... Dies de menjar, jamplar, engullir i voler provar més encara... Dies de visites, de museus i esglésies, d’explicacions i hipòtesis, de trens, de noves ciutats... Bologna, Venezia, Firenze o Verona, ciutats italianes que quedaran al nostre record amb la seua companyia.
També dies d’agobio, d’estrés i de caos a l’apartament, i és que 10 persones són difícil d’organitzar. Però ce l’abbiamo fatta, eh ragazzi??
En fi, per a mi, dies d’alegria... Hi ha més de 700 fotos que en donarien testimoni, però no es poden penjar totes...
Gràcies per la visita!!! Gràcies per ser vosaltres! I gràcies pels vostres somriures i la vostra companyia! Gràcies!!!
I ja sabeu, ens vegem prompte!
Han estat dies intensos, sense descansar però sense voler parar. Amunt i avall, somriures i rises. Dies de caminar, de grans moments, de compartir, de xerrar... Dies de menjar, jamplar, engullir i voler provar més encara... Dies de visites, de museus i esglésies, d’explicacions i hipòtesis, de trens, de noves ciutats... Bologna, Venezia, Firenze o Verona, ciutats italianes que quedaran al nostre record amb la seua companyia.
També dies d’agobio, d’estrés i de caos a l’apartament, i és que 10 persones són difícil d’organitzar. Però ce l’abbiamo fatta, eh ragazzi??
En fi, per a mi, dies d’alegria... Hi ha més de 700 fotos que en donarien testimoni, però no es poden penjar totes...
Gràcies per la visita!!! Gràcies per ser vosaltres! I gràcies pels vostres somriures i la vostra companyia! Gràcies!!!
I ja sabeu, ens vegem prompte!
4 comentaris:
Ens ho passarem bé, eh?
Recorde quan comprarem el bitllet, que pensavem que ens haviem passat "massa dies!"... Ja! I ara mira... ens haguerem quedat un mes més!!
Gràcies per ixa setmana tan increible! Recorde especialment com ens hem partit el cul per tonteries, com hem jamplat com uns cerdos i com hem caminat i caminat i caminat...!!
Sense cap dubte, un dels millors viatges de les nostres vides!
Ara a esperar a que un altre de nosaltres se'n vaja d'Erasmus...
Gràcies... als que pujaren amb mi a l'avió i als que trobarem allí! ;)
muak (k)
Si és que els dies passen molt més de pressa del que sembla, i a més si estàs per ací... I si no, que ens ho pregunten...
I sí, esperem que algú més se'n vaja d'Erasmus i que tinga un lloquet per acollir-nos... No ens vindrà malament ;-)
Ah, i gràcies a vosaltres! I a tu!!
Un bes
buffffffff.......acabe de llegir les teues 4 paraules....m'he aborronat i tot...quina millor forma de despedir el dia que enrecordant-se de la millor setmana de paskua de la meua vida....sols dir-te que moltes gràcies per tot,que aprofites el temps que et queda per ahí i........que fins prompte!!!!un abraç
p.d:ara si!!!!per al record!!!
Ara entenc aquest comentari... (del 13 maig). Tranki, q sols tu i jo sabem el q ha passat ;-) jejeje!!
I ací la meua resposta d'aquell dia:
"Gràcies a tu!! Estic content que tingues ixe record d'ací!! I ja saps, fins la pròxima!
Un altre abraç per a tu, guapa!"
Publica un comentari a l'entrada