...i va fer ploff!!

Dijous passat vaig tornar a casa després d'anar a prendre un aperitiu... Eren vora les 10 de la nit quan vam obrir la porta. Com de normal, anàrem a veure l'ordenador, que estava encés i fent alguna de les seues funcions... Però quina va ser la meua sorpresa?
La pantalla va fer ploff... Vaig menejar el ratolí per a que s'encenguera la llum de la pantalla, però no ho va fer... A penes es podia veure l'escritori, amb una llum tènue i quasi inexistent. I així és com segueix fins ara.

Realment no sé què és el que ha passat, però demà passen a arreplegar-lo per portar-lo a reparar. Així que m'esperen alguns dies sense ordenata...
Què li anem a fer? Esperaré...

Al terra

De sobte, vaig mirar al terra, i vaig veure els peus meus...

...i vaig comprendre que no podria tornar a volar.

FestErasmus

"Laboratorio di Prassi del Montaggio"
- Primer projecte

Ahí queda...

Vida en família...

Feia temps que esperava este moment... Per diverses circumstàncies, que s'havien anat acumulant, la meua família encara no havia pogut vindre fins a la nostra ciutat d'acollida italiana. Bologna, la nostra Bologna, i tot el que la seua vida comporta: l'ambient; els carrers; les cases, els edificis i les esglésies; els matins, els migdies, les vesprades i les nits; les festes... De moment, només ho coneixen per paraules i fotos: el que jo els arribava a contar. Però ha canviat!

Hui mateix, Pare, Mare i Maria han agafat el vol per tornar cap a casa. Han passat amb mi quasi 5 dies, i per fi han pogut veure com funciona tot ací...

Els he cansat un poc: caminates per Bologna, amunt i avall, vegent totes i cada una de les coses que havia estat estudiant-me per poder explicar-los :-P Un dia sencer a Firenze, caminant també sense parar, per poder mostrar-los poc més o menys els llocs on vaig passar el meu agost de 2004. El "campo dei miracoli" de Pisa, amb la seua torre inclinada i les típiques fotos intentant sostindre-la. I com no, els carrers, canals i ponts de Venezia, la ciutat encantada que ja comence a controlar... No crec que es puguen queixar de les visites: almenys ja han vist una part d'Itàlia...

Però el millor, almenys per a mi, han estat les hores amb la seua companyia... Què li anem a fer? És la família, i tindre-la tan lluny, encara que es mantinga el contacte per internet, es fa difícil... Qui no agraix de tant en tant un abraç dels pares? O unes rises amb la germana? Jo sí...

Ara ja han estat ací, ja ho han vist, i ja saben on està el seu fill. I jo he pogut gaudir un poc més d'ells...

En fi, que n'estic molt content!!!

PD.- Ah, i pare, FELICITATS!!! No sempre es fan anys en Itàlia!! :-D

Carnevale di Venezia

28 de febrer de 2006
És EL DIA, quan Venezia celebra amb gran intensitat la seua festa major: els carnavals. Disfresses, pintures, gent, coloms, aigua, fotos... Venezia...

Aprofitant que estem a Itàlia, ens ho podríem perdre?
Sus ens conta l'eixida del Martedì Grasso.