Storia del Cinema Italiano

Els últims dies he estat un poc desaparegut. Eren dies de tensió, de nervis, de sofriment, d'estrés...
Bé, eren els dies previs al meu primer examen en Itàlia. Un examen oral, sobre la Història del cine italià, de la qual aquest any sols hem vist a classe els anys del "Dopoguerra", els anys 50. Així que, com a estudiants Erasmus, confiant en la nostra situació internacional, només estàvem estudiant aquesta època.
Tot i així, també com a estudiants erasmus, no ens hem pogut quedar a casa els dies anteriors: la festa sempre toca a la porta quan menys ho necessites! :P

14 novembre: el gran dia.

• 10'00h. Es passa llista.
• 10'15h. Comencen els primers exàmens orals.
• 11'30h. Ix el primer erasmus: 30/30. Pràcticament no han parlat del temari! Ens puja els ànims, i la confiança en nosaltres mateix.
• 12'30h. Altres erasmus: 26/30.
• 13'30h. Lauretta i Sus s'enfronten a l'oral. Imbècil d'examinador: "Non credo, ma vediamo se potete arribare fino al 20..." (l'aprovat ací és amb 18/30)
• 15'55h. Lau i jo ja no podem més. Estem negres; ens en pugem per les parets; què ens espera... :S
• 16'05. Comencem l'exam. Jo amb el Prof. Pitassio. Nervis... Ment en blanc... Dubtes... Conclusió: "Mi dispiace, ma non posso darti più di 26/30"... Un 26!!!!
• 16'25h. Lau i jo tornem cap a casa. 6 hores per poder fer l'examen... Però ha valgut la pena esperar... Felicitat extrema!!

Ja ho vegeu, un examen menys d'estudiar...
...i per la nit: Festa de Celebració!