A les 06:02h, un poc més tard de l'hora prevista, un tren amb destinació Milano s'emportava la nostra Patata de retorn cap a València.
Han estat 6 dies magnífics, únics i irrepetibles, en els quals hem compartit amb ella el nostre temps. Veure-la a la nostra llar, pels nostres carrers, per la nostra ciutat... Com sempre, ens ha portat alegria i bones cares, rises, bon humor, i amor, molt d'amor. Que per cert, parlant d'amor, ha estat la primera No Erasmus que prova la nostra sangria, amb molt més d'amor que la de la Senta, no??
Ara, el temps se'ns ha fet molt curt... A més d'una despedida un poc precipitada... Sort que en menys d'un mes ja estem ahí per poder pegar-te un altre abraç... ;)
Això sí, n'estic convençut que tornarà. Crec que ha disfrutat molt de l'experiència, i "saps que t'esperem amb les portes obertes"!!
I per si això fóra poc, hem tingut també visita d'alguns periodistes! Laura, Jordi i Jorge, amb el Canario i Aguiló, també passaren alguns dies amb nosaltres! Just els dies que ens nevà!! Quins moments!!! I clar, amb nova gent, visita indispensable...
1 comentari:
Arribe tardíssim, però fins hui no tenia notícies d'aquest blog :S (és lo que té estar avorrit estudiant) però bé, van ser uns dies magnífics i jo vaig vore nevar per primera vegada i vaig dir-li a un italià que Patata s'estava fent pipí i vaig tastar la Pizza de Cocido i... en fí, no acavaria mai. Un gran viatge, i sí, és obligat donar-vos les gràcies per tot i que disfruteu el que vos queda d'erasmus.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada