Qui m'anava a dir a mi que acabaria en una competició de velocitat per beure cervesa...
Més o menys, es tractava de fer una cosa així...
I ja se sap tot açò com acaba...
Qui m'anava a dir a mi que acabaria en una competició de velocitat per beure cervesa...
Postejat per Lluicar a les 19:14
6 comentaris:
Això dic jo, qui m'anava a dir a mi que no arribaria el moment en què t'agradara la cervessa com a mi?
I és que tot està en probar-ho i tornar-ho a probar, i clar, acaba agradant-te!
Ara, una cosa és agradar-te i altra no parar de beure'n.
Ala!!! exagerada!!
Qualsevol cosa susceptible de tornar-se roïna pot arribar a ser bona si es fa en la seua justa mida, que, per altra banda és diferent segons qui prenga la mida.
S.C.
Jajaja! Està clar, s´acaba fent la rana pazza.
Salut, tens molta raó... a mi m´agrada la cervessa fa ben poc també, pero l´economia del Erasmus no dona per a més. Qué anem a fer? Doncs una gara... ;)
Besos!!!
Però controlant!!
Stai tranquila :P
Ei! Estic ja preparant-la!!!
(b)!!!!
realment, encara no em puc creure q estigues beguent tanta cervesa... ací no en bevies ni a la de tres, eh?
A vore si comence a beure'n jo també...
Molts besets!!
En serio, si teniu pensat vindre, s'heu de ficar ja al món de la cervesa...
És, econòmicament, l'únic al q podem arribar els estudiants!
Bo, la cervesa i la nostra sangrieta!! Q tots esperen a alguna festa xa q els espanyols portem la nostra "caldera màgica" :-P
Publica un comentari a l'entrada