No hi ha res més amarg que un llarg i dolç plor...
Una llàgrima que et recorre rostre avall mentre deixes via lliure als teus pensaments...
Respires, prens forces i mires endavant.
dilluns, de maig 16, 2005
Plors
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Qué ha passat? Tal volta res, però per si acàs...
De totes formes, plorar de vegada en quant no ve malament. Et sents ser humà, no? I té la seua gràcia...
(K)(K)(K)
;)
Per cert, em sap fatal que se´m passara el teu aniversari. Estava maleta, deliraaaant, i això que no podia pensar en res.
Pero ara em sap fatal. Et recompensaré ;)
Lluis... sempre que escrius ací és perquè estàs trist? A vore quan ens deixes un post que ens alegre el dia, que de somriure també s'alimenta la gent!
Ànim! et faça falta o no ;)
Hola!!
Moltes gràcies, pels ànims i pels comentaris!!
La pròxima vegada miraré d'escriure alguna cosa un poc més agradable :-P
I Sus, tranki q no passa res!! X un dia no es decideix una amistat...
O sí, Lluís... o sí.
O NO !
Petero, eres malo... :(
No ho deia per vosaltres, cucu, sinò per la meua experiència pròpia i individual... bad memories...
Bon rotllet!!!
Espere, sincerament, que amb nosaltres no passe una cosa similar...
Encara ens queden anys d'amistat!!
Un bes!!!
Publica un comentari a l'entrada