De vegades, la vida es veu alterada al llarg del seu recoregut habitual.
Des de ben menuts ens han ensenyat que les funcions bàsiques d'un ésser viu són nàixer, créixer, reproduir-se i morir. Hi ha però, vegades, que podríem alçar la mà en aquella classe i preguntar: "i per què no a tots se'ls dóna aquesta oportunitat?"
De vegades, la vida no és com u voldria... A casa ja fa quasi un any que tenim una gata. La vaig regalar a la meua germana pel seu aniversari: un cadellet que no deixava de jugar i córrer ni un sol moment. Aquella gata ha complert (o podríem dir que està complint), pel moment, 3 d'aquestes funcions: nàixer, créixer i reproduir-se. Però aquesta última funció s'ha vist un poc alterdada...
De vegades, la vida, resulta la violència de la mort.
Aquest passat cap de setmana, 5 criatures van eixir, blanques i cegues, del ventre de sa mare. La gata havia portat al món noves vides. Però algú és va ficar a la seua contra. Misteriosament, o no de manera tan misteriosa, la segona nit van desaparéixer.
Potser l'instint caçador del meu gos?
Potser la preocupació de supervivència o els cels de la meua gata?
NO ho sabem, però el cas és que diumenge al matí, al lloc on devien haver 5 preciosos gatets, trobàrem, tan sols, unes taques de sang...
De vegades, la vida, no ens acompanya...
De vegades, la vida...
...
2 comentaris:
Vaja, qué coses. És molt trist, eh? Als animals se´ls agafa molt de carinyo i al final... al final passa el que passa sempre. Crec que és una de les raons que em fan no voler realment un animal domèstic.
Besitos...
eres un comegatos?
Publica un comentari a l'entrada