dimecres, d’abril 27, 2005

Un més en terra de ningú...

Ja ha arribat el meu moment... Després de durs intents i grans esforços, companys, companyes, avui jo també puc afirmar-ho: sóc un BLOGGER. Tinc el meu propi blog i estic disposat a llençar-lo endavant!!

Ànim, el camí no serà fàcil...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo ja tinc prou en actualitzar la meua web... com pa amés escriure reflexions místiques sobre la meua vida diària. Millor reflexionaré sobre les vostres ;-)

Sus ha dit...

:O

Però per a això estem els demés Bloggers i tot el qui vuiga llegir-ho. T´asombraràs de la quantitat de gent que pot passar per ací, sense tú dir res.

Sort ;)

Anònim ha dit...

Hola Llui!!
Per a que veges que et faig cas quan parles... Ja aniré passant per ací i aniré escribint cosetes. Molts petonets! Me'n vaig a dormir que és tard....
Bona nit!!

Lluicar ha dit...

Wapa!!!!!!!!
Gràcies x entrar... La veritat, pensava q hauria d'insistir un poc +, xò ja veig q t'has qdat amb la direcció ;-)

Nanit!!! (K)

Sus ha dit...

A Peter y a mi que nos den, no? :(

PD: És bromaaa, pero era per a dir-te algo.

;)

Anònim ha dit...

Ara entrem els de la family, però més endavant qui sap? Açò del blog té un rollo imprevist que mola, no?

Sort

Anònim ha dit...

Hola,
jo no vull ser menys i també vull participar per donar-te ànims perquè faces coses noves, perquè no t'adorgues, perquè no t'apoques, que tu pots açò i més.
Ah, i també vull recordar-te que a part d'açò cal estudiar un poquet i portar les coses al dia.
Un bes ben fort.
Ja saps qui sóc, no?