Em quede pensatiu mirant per la finestra. No tinc grans vistes. De fet, no tinc vistes... Però és una finestra. I pense en l'esdevindre de les coses, i en com la vida va marcant-nos uns camins o uns altres.
Sabeu? De vegades mire al meu voltant i tinc por. Tinc por de no conéixer la gent amb qui camine i no voler preguntar. Tinc por de deixar-me dur i que les ones del mar se'm traguen lentament, molt lentament.
Sí, tinc por. D'acceptar el compromís sense voluntat; de no dir NO quan sé ben bé que el SÍ no és resposta possible; de no dir SÍ quan el NO pot ser punyal certer. Tinc por de deixar-me dur passivament. I fer arrels. I que el tronc em vaja aquietant per acabar sent fulles que sols es mouen per ballar amb el ritme del vent.
De vegades, tinc por...
1 comentari:
llui, doncs digues PROU! sigues valent i arrisca't a remar tu, i no que siguen altres qui porten la barca...
Publica un comentari a l'entrada