Evident

Si no hi ha suficients indicis, si sols tu ets capaç de saber que estàs pensant, dones pistes i més pistes per a que la gent endivine o et pregunte; escrius posts estranys, deixes sempre les mateixes cançons, fiques fotos inexplicables i mai deixes de parlar...

En canvi, quan tot és evident, el món es fa menut, una paraula és ja massa, els textos desapareixen i les fotos no poden parlar...

Expliqueu-me quin és el truc per voler complicar tant les coses, perquè en quan el conega deixaré de fer-ho!

RE/in/FLEXIONS

Em quede pensatiu mirant per la finestra. No tinc grans vistes. De fet, no tinc vistes... Però és una finestra. I pense en l'esdevindre de les coses, i en com la vida va marcant-nos uns camins o uns altres.

Sabeu? De vegades mire al meu voltant i tinc por. Tinc por de no conéixer la gent amb qui camine i no voler preguntar. Tinc por de deixar-me dur i que les ones del mar se'm traguen lentament, molt lentament.

Sí, tinc por. D'acceptar el compromís sense voluntat; de no dir NO quan sé ben bé que el SÍ no és resposta possible; de no dir SÍ quan el NO pot ser punyal certer. Tinc por de deixar-me dur passivament. I fer arrels. I que el tronc em vaja aquietant per acabar sent fulles que sols es mouen per ballar amb el ritme del vent.

De vegades, tinc por...