Poc a poc, aquestes traves m'han anat colpint i deixant el seu granet d'arena en la meua història. Moltes, ja no les recorde. Altres, crec que les tindré sempre presents.
Amb Sus, precísament, és més que especial. Els dos sabem, ben bé, que ni les sorpreses ni les visites inesperades ens fan costat. Sempre hi haurà algun fet que capgirarà el camí i evitarà l'enconctre, o bé li farà perdre l'encant. I de nou, ha passat.
Jo, però, no em done per vençut, i seguiré lluitant per superar aquestes traves. I ella, ho tinc ben clar, també. Potser no ens veurem a Bologna. Potser jo vaja a buscar l'espai que tu has deixat. Però abans d'això ja haurem compartit la cerveseta que ens marcarà un somriure.
I tot açò ho escric hui, 29 de febrer. Un dia de traves per a l'any, que passa més de mil dies amagat fins que, com ara, es torna a deixar veure...