Quins dies, els del sur de la nostra Itàlia...
Per ací sempre havíem sentit comentar que la gent del sur és molt més oberta, molt més accessible, molt més agradable, molt més... Però ixes coses sempre s'han de comprovar, així que ja ens veus, a nosaltres 4, carregats amb les motxilles/maletes cara l'autobús de l'ESN.
Pròxima parada: Gita Napoli - Pompei - Capri.
Autobús: vehicle automòbil d'ús urbà destinat al transport col·lectiu de persones.
- El meu record... 8 hores incòmodes de viatge, amb mal d'esquena, sense lloc per a les cames, i sense cap al·licient per seguir despert...
Napoli: ciutat d'art situada al sur d'Itàlia, s'obri com un anfiteatre sobre el mar i queda rodejada pel Vesubi, pels Monts de la costa, per les illes de Capri, d'Ischia, de Procida i pel Capo Miseno. El seu clima, i la vivacitat de la vida ciutadana, juntament amb les propostes turístiques i culturals, representen uns estímuls eficaços per donar energia al cos i a la ment. - El meu record... Una ciutat acollidora, immensa, amb molts racons per visitar; un centre de carrers estrets, cases envellides pel temps, gent pertot arreu, amunt i avall, roba al carrer; caos, rebombori, vida, quotidianitat; res de perill, de violència, d'atracaments... El Duomo, esglésies, el Castell, el Port. L'alberg, la discoteca i la sangria: la "festa alla spagnola". Les pizzes napolitanes, la Superlasagna... Molta gent, més espanyols, més relacions.
Pompei: la ciutat de Pompei, juntament amb Ercolano i molts altres llocs més menuts i situats al voltant de la Baia de Napoli, foren municipis romans destruits per l'erupció del Vesuvi en l'any 79. La ciutat ofereix un quadre de la vida romana durant el segle I. El moment "immortalizat" per l'erupció evidencia literalment fins el mínim detall de la vida quotidiana.
- El meu record... Una magnífica visita guiada per l'antiga ciutat sepultada pel Vesuvi. Per fi he pogut aclarir un poc més les meues idees sobre com va afectar l'erupció del volcà a aquestes cases i als seus habitants: res de lava. "Tan sols", per dir-ho d'alguna manera, cendres, pedres i gasos. Alguns diuen que va ser una mort tranquila... Un poc improvable, per no dir impossible, donada les postures que tenen totes les "calcificacions corporals" que s'han aconseguit d'aquella gent: per terra, amb les mans a la boca i al nas, intentant protegir-se d'alguna cosa que no veien però que els amenaçava: els gasos mortífers. Ara, entre tot aquest dolor, la bellesa d'un lloc recuperat i d'una història que contar.
Capri: l'illa de Capri... paisatges paradisíacs, construccions històriques, funiculars, diversió nocturna... Ancorada en les blaves aigües del Golf, i considerada en l'època romana com un "lloc donat per la naturalesa per al descans de l'esperit i el plaer dels sentits", és una de les preferides per totes les persones que desitgeb abandonar el continent per dirigir-se a elles, en un passeig que no necessita més d'un dia per ser recorregut del tot.
- El meu record... Caminates amunt i avall, pujant i baixant escales. Però per a unes vistes impressionants, uns paisatges únics i un sol esplèndid! Un lloc de visita obligada per a tot aquell que vulga fer un recorregut pel territori italià.
Bus: *autobús.
- El meu record... Altres tantes hores de viatge, aquesta vegada molt més entretingudes: "The italian job" i "Cose di maschi". Parada a sopar. Canvi de seient al final de l'autobús: jocs tontos de campament, rises, converses... De vegades el temps no passa tant lentament.
Ara, una setmana després, deixe aquestes línies...
Quins dies, els nostres al sur de la Itàlia...
