Tot just acabe de passar l'última pàgina.
La fi, aquell moment ansiat però que esperes no arribe mai, marca de nou un punt i final.
Qualsevol persona amb un poc d'imaginació, o simplement, aquell a qui no li agrada pensar massa en com funciona aquest món, podria pensar que vivim en un conte de fades. Com els menuts, que en acabar les classes, corren amunt i avall fins arribar al seu país de fantasia... No és gens complicat, en canvi, obrir un poc els ulls i intentar observar l'afer social que ompli els carrers de les nostres ciutats. No cal més que fer unes passes per un carrer transitat i tractar de trobar una mirada amiga, un somriure d'un desconegut...
Sincerament: crec que vivim enfonsats en una ceguera absoluta. No obrim els ulls; no veiem el que passa al nostre entorn; no veiem cap on ens estem dirigint amb aquesta nostra "civilització". Heu llegit mai "Ensayo sobre la ceguera"? Potser amb això ho enteneu... És tracta d'una esplèndida obra de l'autor portugués José Saramago (sovint traduït al castellà). Una obra que, relatant una gran història de ficció, és un cru reflexe de la realitat humana. I d'aquesta opinió n'és partícep tot lector que, en acabar de llegir aquestes pàgines, i després d'haver sentit emocions molt diverses al llarg de la lectura, dedica uns moments a la reflexió i intenta buscar resposta a tots els interrogants que comencen a plantejar-se. Què seríem capaços de fer arribats als extrems?
"Hay en nosotros una cosa que no tiene nombre, esa cosa es lo que somos", declara un dels seus personatges...
Algun dia, tornaré a llegir aquest llibre...
"Hay novelas que después de leídas continuarán iluminando túneles en la conciencia, abriendo puertas de habitaciones a las que no nos habíamos asomados pese a estar dentro de nosotros."
1 comentari:
Ei Mister Italia!, no sabia que tuvieras blog. Me encanta el post :P te recomiendo que sit e gusta la lectura visites mi blog www.indexlibrorum.com donde voy a intentar dar a conocer algunos libros que han pasado por mis manos
De todas formas, siempre he querido leer algo de Saramago y nunca lo he hecho, y no sé por qué.
Bueno, que me gusta tu blog y que seguiré visitándolo.
Un beso y cuídate por Italia
Publica un comentari a l'entrada