Diuen que la fama, quan t'arriba, t'ompli el cap de pardalets i de núvols, que et fan enlairar fins a un món que no és el nostre. És llavors quan comences a ser un ésser superior; és llavors quan la veïna deixa de ser aquella velleta a qui sempre ajudes i passa a ser ningú; és llavors quan ja no recordes als coneguts, tot i que sembla que tots ells vagen rere teu dient-te que éreu amics... És llavors quan es qüestionen les teues amistats, i et converteixes, a més d'en el rei de ta casa, en el melic del món.
Això és el que diuen... Però avui puc dir, de cosa certa, que no sempre és així!!!
Avui mateix he rebut al meu correu tres mails diferents. Tres mails de tres persones diferents. Tres mails amb tres històries diferents. I no eren d'un "qualsevol", com se'ns anomena a nosaltres.
Potser, tot depén de si alguna vegada t'ha caigut un text seu a les mans o els has sentit anomenar, no et sonen els seus noms. Però avui mateix he rebut tres mails: Enric Vila, Enric Sòria i Salcador Sosters. El primer, periodista i col·laborador habitual del grup e-notícies. En Sòria, reconegut escriptor i poeta valencià. Salvador Sostres, provocador periodista català, a més de col·laborador al Crónicas, amb columna diària a l'Avui.
Tots tres reberen ahir un mail meu demanant ajuda. I tots tres m'han contestat.
Potser semble una tonteria, però els estic eternament agraït.
I ells, si tenen pardals i núvols, no els fan volar massa alt...
3 comentaris:
¿Qué tendrás, LLuís, que siempre siempre te hacen caso profesores, escritores...todo el mundo??? Jajaja, ya nos contarás...
Jajaja! Qué tio! Realment, ells també tenen que valorar-te positivament. Supose que en un món com el seu, aquestes coses son d´agraïr...
Un besito ;)
Ara ja no n'estic tan convençut...
Sí, m'han contestat, però hi ha alguns que també m'han fet sentir un poc, perdoneu l'expressió, "com una merda"...
Potser, algun dia vos ho explique...
Publica un comentari a l'entrada