Café?

És una de les paraules més temudes, i ara m'ha tocat també a mi.
Comença una nova etapa: l'ATUR.

Hauré d'intentar agafar-ho amb ganes:
- Memòria AJ
- Viatges
- Home edition

I a continuar buscant.
De tota manera, ara ja puc: nu cafenet??

Dep. Animació - Ajunt. de Sinsentido

No podia fer menys...
Gràcies!!

Esperant la resposta...

...sense haver preguntat!!

Així, de sobte, m'ha vingut aquesta frase al cap (d'una cançó de NDN).
I me n'he adonat que és real, molt. I que són moltes, massa, les vegades que jo mateix em responc a la pregunta... per no preguntar.

I si algun dia m'equivoque en la resposta?

Potser valdria la pena haver preguntat... així no quedarien dubtes.

El mauxquit torna a picar!!

TU V4L5 M35

Un camí per fer

Cada petjada, sempre, ve precedida per una passa...

Una llarga xarrada

Si existira la xarrada més llarga de la història, crec que l'hauria trobada. O almenys, ixa és la sensació que tinc...

Una xarrada que porta continuant, ininterrompudament, ja fa més o menys un any, des dels últims dies de bous de l'any passat. Una conversa, un joc de paraules, unes mirades còmplices i unes quantes rialles. Són d'ixe tipus de moments que no esperes, que et sorprenen i et fan sentir-te tu, senzillament tu. Brinde per aquella nit de quebab, per la carpa de l'any passat, i pels nostres bous sense bous! Perquè sabem montar-nos-ho bé igual! O millor!!

Pel camí compartit, i per les passes que precedeixen cada petjada...

Evident

Si no hi ha suficients indicis, si sols tu ets capaç de saber que estàs pensant, dones pistes i més pistes per a que la gent endivine o et pregunte; escrius posts estranys, deixes sempre les mateixes cançons, fiques fotos inexplicables i mai deixes de parlar...

En canvi, quan tot és evident, el món es fa menut, una paraula és ja massa, els textos desapareixen i les fotos no poden parlar...

Expliqueu-me quin és el truc per voler complicar tant les coses, perquè en quan el conega deixaré de fer-ho!