Si existira la xarrada més llarga de la història, crec que l'hauria trobada. O almenys, ixa és la sensació que tinc...
Una xarrada que porta continuant, ininterrompudament, ja fa més o menys un any, des dels últims dies de bous de l'any passat. Una conversa, un joc de paraules, unes mirades còmplices i unes quantes rialles. Són d'ixe tipus de moments que no esperes, que et sorprenen i et fan sentir-te tu, senzillament tu. Brinde per aquella nit de quebab, per la carpa de l'any passat, i pels nostres bous sense bous! Perquè sabem montar-nos-ho bé igual! O millor!!
Pel camí compartit, i per les passes que precedeixen cada petjada...
